Tots feim moltes coses avui en dia a nivell de convivencia, però hem d’anar alerta a la dispersió de les actuacions, quan actuam de forma discontinua, diversa o amb criteris diferents, l’impacte i els resultats difícilment són els desitjats.

​

És necessari aplicar programes clars, coherents i ben estructurats que cobreixen totes les necessitats d’educació emocional dels nostres alumnes i de nosaltres mateixos. Moltes vegades aplicar aquests programes implica lluitar en certa manera contra la nostra motxilla emocional personal, tot allò que hem aprés, justicia punitiva contra justicia retributiva, arbitratge contra responsabilidad i autonomía dels alumnes, percepció negativa i estancament del conflicte contra afrontament positiu i capacitat de creixement personal.

​

Aquesta motxilla personal com a futurs aplicadors d’aquest tipus de programes implica necessàriament una formació prèvia del professorat ja que com bé sabem ensenyam el que som, a més d’unificar criteris, aquesta formació canvia a les persones, reforça vincles i ens ensenya a relacionar-nos d’una altre manera, fent posible la millora dels canals de relació i la superació pacífica dels propis conflictes. Tot això promou un clima de convivència positiu al centre i presenta un impacte social a curt i llarg termini.

Respecte a les famílies també és necessari fer-los partìceps d’aquest canvi de visió de la convivencia i la seva regulació, formant profundament als alumnes, aquests esdevenen els autèntics agents de canvi dins el sí familiar. Allà ón no arribam nosaltres arriben ells amb naturalitat i transforman la manera de relacionar-se.

​

El tret d’identitat més significatiu del Ceip Gabriel Vallseca és sense dubte la gestió de la convivencia i l’Educació emocional, i encara que tenim en funcionament tres programes específics que ara vos explicarem , tot en el centre està pensat i dissenyat per donar continuitat a aquesta formació, les metodologies globalitzades de treball per projectes, l’aprenentatge cooperatiu, els grups interactius, els grups internivell i els agrupaments flexibles, els jocs de pati i l’ampliació del temps formatiu complementen i donen coherència a aquests programes.